L’OMBRA QUE HO SABIA TOT d’Octavi Franch

Ja no em queden ni forces per parlar. Penso despert. Estic mig drogat; o drogat del tot. Però despert al cap i a la fi. Encara, no obstant, puc diferenciar què és somni i què és realitat, crua realitat. Quan somio no em fa mal res. Despert, respirar és tot un calvari...             Ara començo... Leer más →

Anuncios

HIPNOSI d’Octavi Franch

El Dr. Harry Koontz era hipnòleg: practicava regressions als seus pacients. Amb aquest mètode, aconseguia que la ferida inherent que els martiritzava emergís de l’abisme on estava reclosa. Un munt de malalts desfilaven pel seu consultori, des de trenc d’alba fins a la mitjanit; tots en sortien guarits.             Però el que cap client no... Leer más →

Cruïlla by j re crivello

Les grans superfícies ho han arrasat tot. Però aquestes restes del passat et renoven. Qui t’atén és un senyor que sap i coneix el material, que posseeix aquesta delicada escola d’haver recollit les experiències dels seus clients, i si vostè li pregunta, és capaç d’obrir aquest llibre personal i íntim, i donar-li alguns consells. Que... Leer más →

ESQUITXOS ALIENS d’Octavi Franch

Un calfred li recorria amb avidesa l’espinada. El presagi era diàfan, nítid, sense cap marge per a cap errada. Aquella nit veuria el pare.                 La Sònia rondinava davant del mirall del seu dormitori. Estava acabant de polir els darrers detalls del seu uniforme del dissabte. Li obsessionava la impecabilitat de la vestimenta. S’havia posat,... Leer más →

PÈRDUA DE FE d’Octavi Franch

La Magda era una de les prostitutes més reconegudes de la cantonada. Veterana, agosarada, una autèntica misèria de la societat. Però tant les companyes de carrer com els seus clients habituals li comentaven que semblava una santa, totalment desaprofitada, però una santa.             Aquella matinada va sorprendre-la que un possible client s’hi presentés tan d’hora... Leer más →

LES LLEGANYES DEL TEU RECORD d’Octavi Franch

Cada divendres a la tarda després de plegar de l’Ajuntament, on hi treballa de tècnic de cultura, el Martí inicia el seu covard trajecte cap a l’oblit, encara que cada cop que ho intenta és totalment debades, perquè el record vital de la Marta, la seva companya, torna al seu present d’una manera cruel, distorsionada,... Leer más →

BON NADAL, AMOR MEU d’Octavi Franch

Si van acordar casar-se a mitjan desembre tan sols va ser degut a un motiu, tan atractiu com decisori: encavalcar els quinze dies de lluna de mel amb les vacances nadalenques. És clar que també haurien pogut triar l’alternativa de dur-ho a terme a l’estiu, però els seus respectius caps de departament no haurien pas... Leer más →

LA SÍNDROME DEL NARRADOR NUL d’Octavi Franch

En Toribi feia anys que ja no anava fent el passerell. N’havia après, a base de gaiatades. Però l’enveja continuava devorant-lo. Se’l va trobar tot passejant per la Rambla. Per tal de festejar-ho, s’encabiren a la terrassa del Zuric. Un te amb llimona ben gelat, i tu?             —A mi porta’m una aigua amb gas,... Leer más →

Blog de WordPress.com.

Subir ↑

Crea tu página web en WordPress.com
Empieza ahora